6 d’octubre del 2017
Texto de Marianne Dubuc
Rarament alguna cosa del que publica l'editorial Tramuntana em decepciona, i aquesta vegada tampoc ho ha fet.
“El lleó i l'ocell” és una història tendra on les hi hagi, que ens deixa un gran aprenentatge en aquests temps de tantes enemistats.
Aquest àlbum il·lustrat ens parla, amb un text minimalista que ho diu tot amb molt poques paraules, de l'amistat entre un lleó i un petit ocell. El lleó, rei de la selva, acull l'ocell ferit, dèbil i indefens, per cuidar-lo. Aquest és el començament d'una gran amistat que no només resistirà les inevitables separacions sinó que créixerà en cada nova trobada.
El text, narrat en tercera persona des de la visió del lleó, destaca per la seva brevetat i precisió.
Les imatges són una delícia, de traç molt simple, en una paleta de colors on predominen tonalitats clares i, per damunt de totes, el blanc. Fins i tot hi ha pàgines completament blanques com la neu que són de gran importància en el ritme de la narració perquè transmeten al lector la pau que destil·la tot el conte.
El lleó és un personatge mesurat, silenciós, ordenat i molt generós, un lleó que qualsevol voldria tenir com a amic.
Una història que ens convida a pensar, a observar en silenci, a sentir; i que ens deixa un missatge que no està de més repetir-nos de tant en tant: “el fred entre dos no resulta tan dolent”.