20 de juny del 2017
Texto de Jimena Tello
Molts són els que pensaran que aquest llibre va dirigit fonamentalment a aquestes dones, mares i treballadores, que intenten sobreviure dia a dia. Tanmateix, tant l'hilarant de la trama com la frescor de les il·lustracions faran que la història arribi als més petits arrencant rialles i despertant mirades de sorpresa, i potser comprenent una mica més les seves boges mares.
La mare del llibre La mare va al galop és una dona que viu corrent d'un costat a l'altre per cobrir totes les necessitats de la família, però quan arriba el final del dia, víctima de la cansanci i la frustració, li acaba faltant el més important: l'alegria de compartir un moment relaxat amb els seus fills.
Fins que un matí es desperta convertida en cavall i això canviarà la seva vida. Galopant podrà arribar a temps a tots els llocs sense sentir-se cansada. Al principi serà divertit, però res és tan bonic com sembla a primera vista. Com podrà donar el millor d'ella en tots els seus rols sent simplement una dona corrent?
Amb aquesta proposta original i plena de sentit de l'humor, Jimena Tello realitza una crítica a l'accelerada vida contemporània. El text resulta proper als nens perquè està narrat en primera persona des dels ulls de la nena protagonista, que admira i entén la seva mare.
Les il·lustracions a llapis de color, on impera el blanc pur del fons, són una delícia, plenes de detalls i de personatges que viuen a contrarellotge. Jimena ens dibuixa una ciutat enloqueïda que podria ser el seu Buenos Aires natal o qualsevol altra ciutat amb el mateix ritme enfurismat. Perquè aquesta dona que corre tot el dia per oferir el millor d'ella sense morir en l'intent, es troba arreu del món, en totes aquestes mares que l'autora ens il·lustra a la guarda.
Al final, quan el lector gira l'última pàgina, es troba amb un gir narratiu que el sorprèn i el deixa amb el somriure a la cara, el somriure dolç que ens permet treure pes a una realitat que ens és tan familiar.