8 d’agost del 2020
Texto de Alfredo Soderguit · Publicado por Ekaré
Sens dubte, va ser amor a primera vista. Aquest llibre m'ha robat el cor per diverses raons, però sobretot perquè destil·la sensibilitat per tot arreu. “Els capibars” d'Alfredo Soderguit, publicat per Ekaré, és un àlbum il·lustrat amb totes les lletres que exigeix un lector actiu que no es conformi amb la primera lectura sinó que vagi i vingui per les seves imatges i les seves paraules com un viatger que mai no aconsegueix saciar la seva set.
L'acció transcórre en una granja on viuen plàcidament un grup de gallines i els seus pollets; una vida monòtona i previsible, però tranquil·la.
L'arribada d'un grup de capibars que fuig dels caçadors altera l'ordre de la comunitat perquè els nous veïns són diferents. Les gallines no estan disposades a canviar el seu estil de vida i els exigeixen acceptar certes regles, entre elles, “no qüestionar les regles”.
Però, com sempre, els més petits arriben per donar-nos lliçons de vida i en aquest cas els mostren que en la diferència està la riquesa i que, quan un coneix l'estranger, s'adona que no era tan perillós com creia.
El text escrit, narrat en tercera persona, és breu i molt precís: no hi sobra ni hi falta res perquè les imatges diuen tota la resta. Il·lustracions a llapis, en tons grisos i marrons on destaca el vermell que corona les crestes de les gallines, les gorres dels caçadors i el teulat de la granja.
Especialment meravelloses i dolces les pàgines centrals, sense més text que una onomatopeia, on es troben el pollet i el petit capibara i es fan amics trencant l'aparent “normalitat”.
Un no pot evitar llegir-lo i pensar en tots els desplaçats que fugen de guerres, violència i desgràcies naturals, i que no sempre troben refugi perquè el món està ple de gallines porugues.
Tant de bo el final sorprenent d'aquest llibre s'imposi en l'ordre mundial i junts puguem conviure i enriquir-nos.
Felicitats, Alfredo Soderguit, i per molts més.