10 de maig del 2020
Texto de Germán Machado · Ilustrado por Cecilia Varela · Publicado por Calibroscopio
«Qui té una gàbia sempre troba un animal per tancar dins d'ella». Aquesta és la frase que no va deixar de donar-me voltes després d'haver acabat La gàbia, una història senzilla però de gran profunditat escrita per l'uruguaià-català Germán Machado i l'argentina Cecília Varela, i publicada per Calibroscopio.
Tot comença el dia que Nil troba una gàbia al desvà de casa seva i insisteix que vol un hàmster per tancar dins d'ella. Els seus pares s'oposen a la idea perquè estan convençuts que l'animal es morirà: “Els animals no estan fets per viure en gàbies”, li diu el pare.
Però un bon dia arriba l'avi, aquells adults que sempre cedeixen als capricis dels seus néts, amb l'hàmster. Nil corre a tancar-lo a la gàbia i compleix la seva promesa de cuidar-lo, però l'animal se'n va apagant a poc a poc. Quan el nen decideix deixar-lo anar i li obre la porta de la gàbia, l'animaló roman a dins. Al cap dels dies passa el inevitable, tot i que Nil no va fallar a la promesa de cuidar-lo i els pares van intentar estalviar-li aquest dolor.
Un relat carregat de poesia amb un llenguatge subtil que juga amb les comparacions i les repeticions per acostar-nos al sentir d'aquest nen que s'enfronta per primera vegada a la mort i que sent el pes de la responsabilitat sobre les seves espatlles. Una narració, com el propi autor la defineix, alegòrica.
Les il·lustracions de Cecília Varela, en tons pastel que es van enfosquint a mesura que avança el relat, acentuen la tensió narrativa. La tipografia seleccionada també és molt encertada amb el to de la història, fent fins i tot ús de bafarades en lletra majúscula per marcar el ritme i la insistència del nen en el seu desig de tenir un animaló per tancar i cuidar.
La gàbia va guanyar el Premi Fundació Cuatrogatos de l'any passat, va ser seleccionat entre els millors del Banc del Llibre 2019 i forma part del catàleg White Ravens elaborat per la Biblioteca Internacional de Munic.
Una història que no puc evitar unir als temps que vivim. Tant de bo les gàbies s'obrin aviat i tots puguem recuperar la llibertat, perquè els éssers vius no vam néixer per estar tancats.