Com s'ha de llegir un llibre?

El 1932 es va publicar per primera vegada El lector comú, com a resultat d'una xerrada que Virginia Woolf va fer sis anys abans a alumnes d'un col·legi privat del comtat de Kent, a Anglaterra. Avui, Llibres del Zorro Rojo ens ofereix una edició sumament curada sota un nou títol, Com s'ha de llegir un llibre?, acompanyada de les precioses il·lustracions de Ji Hyun Yu.

El títol sembla anunciar fórmules per aprendre a llegir millor; tanmateix, l'únic consell que l'escriptora ens ofereix és no acceptar cap consell, ja que la independència és l'atribut més important de tot lector. Des d'aquest plantejament inicial, Woolf reivindica la llibertat de llegir per plaer i de triar les lectures sense prejudicis ni imposicions externes.

No obstant això, el text deixa entreveure certs biaixos: l'escriptora britànica prioritza la narrativa davant d'altres gèneres, en considerar-la l'art més difícil i complex que exigeix un lector audaç. Segons Woolf, la narrativa és capaç d'escrutar els aspectes més subtils de la naturalesa humana, tot i que adverteix que només els grans artistes poden aconseguir-ho. Cal preguntar-se, doncs, què entén Woolf per «gran artista» i fins a quin punt aquesta noció no respon a una concepció marcadament elitista, fins i tot etnocèntrica.

Potser el més interessant del text sigui la proposta d'un procés lector articulat en dos moments: en primer lloc, l'obertura de la ment per acollir les impressions que el text ofereix; en segon lloc, l'elaboració d'un judici propi, al marge de la crítica, a la qual només convé acudir amb preguntes sorgides de l'experiència personal. Entre tots dos passos, resulta indispensable esperar «que la pols de la lectura s'assenti», ja que només des de la distància és possible emetre un judici veritablement reflexiu i crític.

Tot i que l'autora considera que és gairebé impossible realitzar una gran aportació a la crítica, tanmateix defensa la responsabilitat del lector, perquè els escriptors i escriptores, com ella, necessiten d'aquella altra crítica que llegeix per plaer i que, a força de llegir, ha afinat la seva sensibilitat fins a ser capaç de jutjar amb severitat. Aquests crítics «comuns» només necessiten com a recompensa una nova lectura, i en això resideix la seva independència i autenticitat.

Al text, breu però dens, de Virginia Woolf l'acompanyen les il·lustracions de la sud-coreana Ji Hyun Yu. A dues tintes, groc i negre, les imatges estan carregades de simbolisme: els llibres inunden els espais, l'ésser i el llibre es fonen, i els límits entre tots dos s'esborren.